171.- 21-6-18
Embolcallades amb seda ...
les passegen pel prat,..
Avui neixen amb cordura en son esclat...
Les batejaran un dia quan plogui a bots i barrals...
desprès el sol i el ventijol les acaronaran
proclamant-les banderes del tossal...
Posarà llavis de somriure
el pedrot que tenim a dalt
i tot serà poesia vivent,
concert de tots ben harmonitzat.
DE REPAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-8-18
...........
172.- 22-6-18
...i cantaran els ocells, cadarnes i pinsans...
i les fulles voleiaran al vent aplaudit la gran gesta...
La dignitat retorna
com núvol que porta pluja benefactora
que regarà tot el terral...
No veieu com Bruixeta i Tormo,
signes ancestrals de nostra història,s’abracen ?...
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-15-8-18
........................
173.- 23-6-18
Fer el BE sempre serà fer el BE,
com fer el MAL deurà ser sempre fer el MAL..
Però tenim la Hipocresia o art de simular
que ens destrossa la nostra aquiescència.
i com estruços sens amaguen les veritats
i sens canvien per altres veritats
plausiblement contrastades pels homes de palla
que enfront la vera realitat juguen seves cartes...
Ara en el tapet verd del diner tot és factible
Ja que no mana el ser viu, si no el valor crematístic
I no acatar-lo, s’exposa un a perdre el poder.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-16-8-18
...................
174.- 24-6.18
Penedir-nos de què ?
És retrocedir, enganyar-nos dels actes
Que laboriosament i sanament hem realitzat?
Penedir-nos de què ?
De no seguir els dictats d’altres
Que son la maqueta del seu edifici
I que comporta acceptar-ho amb plenitud
El voler d’altra ment que ens dirigeixi ?
Penedir-nos de què ?
Dels errors a que ens han conduit
El creure les directrius preconcebudes
Per altres ments que ens volen esclaus ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 16- 8-18
