diumenge, 2 de desembre del 2018

TRENETS 2


125.- 6-5-18
Quan collí la Indiferència
el lingüista li asseverà
que no era cosa de vaques sagrades
o de persones de la reserva
o famosos de pentinat i sabates lluentes.
Més cru ho tenia el que perdé el cercle
ja que des d’aleshores  i ara
ho veuria tot quadrat.
Però encara més ploraria
el responsable de l’estat herencial
en el que es veia implicat
el subjecte rei d’aquells territoris...
Un terratrèmol de paraules
li discutia el ser o no ser
i el litigi anava per llarg...

El SILENCI, PARLAVA
incomplint deures i obligacions.
Qui podria ser Indiferent
al mut o al xerraire ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-5-18
....................
126.- 7-5-18.
Com podia estar de part, com reconèixer
que s’havia hagut d’acontentar sempre
amb tots els perills que el colpiren :
Era un sofrir la soledat i tristesa.
Ballar-li la clepsa en el dubte o la por.
L’esgarrap de la incomprensió i la ignomínia,
Pujar els escalons del malentès o la ignorància.
Veure el got ple de la culpa i acusacions.
Saltar el barranc de les sectes o enigmes
religiosos, doctrinals,militars,en fi, mediàtics...
La pluja abundant o carència del diner que arrabassa
honradesa, honestedat , noblesa, rectitud... 
L’existir era, per a ell, un conviure, acceptant o no
tota aquesta sèrie de miracles
que com paràsits ens xuclen dia a dia.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 7-5-18
............
127.- 8-5-18
Intel·ligents els capells de flor,
no obririen el paracaigudes
fins arribar al cel...
seus germans els aguantarien sa felicitat...
DE REBAIXES 8.- ANTON.- T.E.-8-5-18.
..................
128.- 9-5-18.
I la rosa rep en seus pètals
el petó de la gota d’aigua
senzilla, inusual, llisquent...
Vindrà el degoteig i serà
com paraules esberlades,
reacció de sensibilitats
expressades en abraçada de contacte.
I fluiran el rajos,
i cantaran les veus
i tot serà miracles
i tot viurà el ritme
fins a l’extrem
de l’orgasme
de la primera gota d’aigua.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-9-5-18.
...........
129.- 10-5-18.
•          .i va créixer sola la margarida
en lloc insòlit
voltada de la quietud
imposada d’altres
al que era tija d’erèctil bellesa
en sa plenitud de vida....
Avui acompanya a la solitària
en un desig de resurrecció propera....
Retornarà la fusta i escorça
a tenir vida pròpia ?
Insuflem-li nostre alè
per aconseguir en la soledat
la plenitud calmosa,
espiritual, el so de la paraula.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 10-5-18.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES - FLORS.- A.F.S.

GRAFICS QUE GUARDAVA EL MU PARE-- ANY 1919