161- 11-6-18.
Teulat que goses ser-ne
conductor de pixum d’àngels, .
avui gaudeixes amb el tacte humit
que dirigeixes al carrer d’asfalt.
Quins estrèpits furiosos salten
com cascada que diu de rius copiosos
reboten i formen volves
a punt d’explotar...
Una granota dóna bots
com si no volgués mullar-se peus.
Pardals s’arrebossen en els esquitxos,
i el xorro de pluja s’abelleix
en seus rajos gaudint de l’instant.
Una oreneta fa sortir del niu
a tota la nielada i els incita
a esplugar-se i remullar-se
per abatre el tuf de niu...
El carrer sospira en la neteja
i benefici que el cel pareix.
DE REBAIXES 18.- Anton.-T.E.12-8-18
.........49 dies...
..........
162.- 12-6-18
Amagava les llàgrimes
com si fossin tresors.
Engolia el singlot
per més que el marcaven
en l’intern els sentiments.
Les emocions se les guardava
• explotar-les davant tothom,
quin aplaudiment mereixeria ? -.
Li deien el Morrut, sense saber,
que el callar el feia sant.
Es figurava ser un eremita
que en la seva cova
guardava l’aigua i pa i arrels
no fent cas de corbs o voltors
si s’apropaven a robar-li
el que més preava: Sa soledat.
No calien escopetes per aixerriar-los
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 12-8-18.
...............
163.- 13-6-18
Un dia serem grans com un Tormo
i des de dalt veurem com les barques
naveguen pel riu d’anhels i il·lusions.
Aleshores, vindran tots els ocells
a oferir-nos la seva pau.
Conservarem totes les astúcies
per que la barca no naufragui
i els ocells seran nostres missatgers.
Des de dalt la nuvolada
ens farà pleitesia i taparà el sol
quan crema desmesurat
i plourà a be de tots i sense falsia
El conhort serà pa de bresca
i la mel vindrà a cullera plena.
L’esperit reposarà de tot neguit
i les cames pujaran l’últim empit
fins arriba al desitjat cim
que és nostre incommensurable destí.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 12-8-18
...............
164.-14-6-18.
Es sentia com caminant
per un desert d’arena calenta
on la paraula seria oasi.
Amb el sarró al coll
trepitjava la sorra davall peu.
Insensible es creia ja
immers en aquella soledat.
Ni un rajolí d’aigua
que calmés el seu esforç.
Que podia fer per canviar l’estatus ?
De vegades s’assemblen a la realitat
el dormir o despertar
Quasi s’implica en els llençols
que ens emparen amagant nuesa,.
sols falta un salt al buit
i que el mosaic ens situí en la realitat.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 13-8-18
.................
165.- 15-6-18
Relatiu és el lluny .
Relatiu el a prop.
Relacionem el lluny amb la distància
i cobrem en el temps el sou propici
si no podem arribar i tastar
i ja ens sembla inabastable.
Quan ho tenim a tocar nostra taleia
ho donem per fàcil i assegurat
a nostra pertinença...
Lluitem per horitzons que s’aparten,
que fugen, percebi’m, i no ens esperen
per posar el plat ple i assolir-lo
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 13-8-18
