.jpg)
Caminava
pel sender espès
on la
discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien
callat totes veus queixoses
i la
calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven
els peus nus al seu pas calm.
El seu
andar fet d’instants verges
que es
deshonraven al fer-ne esclat
no podia
amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència
hi exclamava preferències.
Semblava
que la entesa s’evidenciava
i tot
era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs
superat portava caliu sense guspires
que traïssin
i fessin botanes a vestimenta.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.-
Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja
mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...
