Se
m’ha fet el silenci com nit quieta,
els grills
no canten i l’òliba no beu oli en la llàntia.
Callat
sura l’instant sense moure’s ni coixejant...
El
ventijol no mou l’arbriu que ni pensa en camins
i la
pols amara moblam sense anhels ni neguits.
Sembla
que la solitud s’estén en foscúria del
cel,
cap
hectiquesa en bromall, sols la lluna és viva.
Els
estels amagats, difuminats, no flueixen en sa vivesa...
A
mitges la llum que s’empoqueix em plateja cabellera minsa
i la
ma distesa no pentina nous pensaments.
Com
si l’alè no brodés la vànova tova
me’n
entorno, ulls clucs, al llit a reposar la clepsa
que
no pensi en res. Tot ja ve sol sense demanda.
De
què et preocupes, del pròxim ensopegar que arriba ?
De
l’últim crit que ha entrat a orella i et prevé de mals sons ?
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS
16.-
La fresca era el seu renom. Vermella de galtes i de dits... venia glaçons.
