dilluns, 26 de gener del 2015

SE M'HA FET EL SILENCI... aquarel·la


Se m’ha fet el silenci com nit quieta,
els grills no canten i l’òliba no beu oli en la llàntia.
Callat sura l’instant sense moure’s ni coixejant...
El ventijol no mou l’arbriu que ni pensa en camins
i la pols amara moblam sense anhels ni neguits.
Sembla que la solitud s’estén en  foscúria del cel,
cap hectiquesa en bromall, sols la lluna és viva.
Els estels amagats, difuminats, no flueixen en sa vivesa...
A mitges la llum que s’empoqueix em plateja cabellera minsa
i la ma distesa no pentina nous pensaments.
Com si l’alè no brodés la vànova tova
me’n entorno, ulls clucs, al llit a reposar la clepsa
que no pensi en res. Tot ja ve sol sense demanda.
De què et preocupes, del pròxim ensopegar que arriba ?
De l’últim crit que ha entrat a orella i et prevé de mals sons ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS

16.- La fresca era el seu renom. Vermella de galtes i de dits... venia glaçons.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES - FLORS.- A.F.S.

GRAFICS QUE GUARDAVA EL MU PARE-- ANY 1919