Quan aixequem el cap i veiem el castell
no sospirem solament davant la pedra valenta,
pensem en el nostre castell que camina sol
i ha d’arribar a la cita que es va prometre.
No ens calentegem el cap fins brullar-ne fum per teulada,
cremem energies sobrants sense esclatar en baralla...
Dificultats..!!. Arreu en cremen i s’ensuperbeixen soles
si els donem consens que ens prediquen
els merlets interessats que seva mansió no es cremi.
Sens pot desfer el castell de les nostres conviccions
esperant en Bàbia que acabi
el discurs que falsament ens acarona.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-1-15.
........SILENCIS
18.- La desatenció, mesurada com culpable
pot enaltir desproporcionada atenció que no contava ser-hi..
