Fred
i vent no en volien saber res
de les
cabòries de les fulles del arbre.
Caigudes
a terra no sabien si volarien
a altres
llocs més acomodats
o serien
maltractades, fins podrides
revertint
seu cos de nou al lloc on la saba
xuclà
la seva excelsitud un dia verda
fent
de vestimenta al ramatge inquiet.
Des del
seu nou regne sospiraven
en retorn
a l’èxtasis que un dia cregueren veritat
Ara,
caigudes, inermes, no serien ni elles,
se’ls
negaria els seus somnis d’eternitat.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 1-15
........SILENCIS
15.-
Li deien que era un FRESC i es tapava amb una manta...
Quan
li digueren MANTA es posà fresc... i
sense suar ?
