.jpg)
-
No m’esgarrapis la pell –
li deia a l’estarranc de l’arbre sec
que encara conservava urpes dúctils
com quan circulava prop de la grandesa .
Encongit el cap, amb el braç lleuger es protegia
i la fera – deplorat arbre – li ensenyava la ditada
que avui s’enrunava dins d’osca carícia...
El front seu fou rascat i una goteta de sang es feu veure
i va explotar avall com senyalant camí.
No maleí l’arbre. Sabia que l’esgarrap inconscient
no provenia de mals havers, ni males arts
ara, les rames eren mers branques insensibles penjants
sense vida i ocupaven un lloc immòbil i estàtic
Abans, el seu frec li encantava con dits de noia,
mans allargassades que sempre li retien carícia.
Aquell glopet de sang era tinta per firmar nou existir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-1-15
............ SILENCIS
5.- Qui no s’ha ofegat mai en el mar de la neciesa
escoltant converses de sers mandataris?
