I l’arbriu es sentí humil
I va florir per orgull de la
terra...
Pretendre
ser humil i no enorgullir-se de ser-ho,
pot
ser un repte on quedem fora de lloc.
Les
representacions dels fets son musica
que
poden trair-nos al alçar el teló de la realitat.
El
que és i nosaltres sentim i ens veiem,
qui
diu que el posar-ho a l’urna fracassi
per
que no es comprengui son valor real?
La
humilitat com altres estats pot convertir-se
en
un fer hipòcrita on en la crua realitat
sura
i llença al vent la proclama
embolcallada
en error perceptius.
Podem
ser humils dins nostre orgull ?
Podem
estar orgullosos de sentir-nos humils ?
DE
REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-22-3-15.
.........SILENCIS
51.-
No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.
I la
Primavera arribà al seu temps amb la florida.