La
fulla seca tenia seus records
Quan
a l’arbre per la saba era besada.
Un
dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...
-
Deixa’m... no m’apartis de meves il·lusions.
No
vull caminar per senders desconeguts
On
les paraules emmudeixen seu so
I
l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.
Recordem
els moments de la suau carícia,
Quan
tu, ventijol, ens feies que ens beséssim
Acaronant-nos
en dolça i frugal companyonia...
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.
.......SILENCIS
55.-
La veritat de la mentida és repetir-la incessantment
fins
que cau com veritat inqüestionable.
