Per
dalt, damunt la nuvolada, fins llavors, volaven
la
riquesa viva i la innocència sensible...
En
un instant insospitat com intensa pluja de gotim
baixaren,
groc i blanc, relliscant fins a terra...
Perletes
embolicades amb aletes blanques
feren
coixins escampant-se esbarriats extensament...
El
terral rebia amb estranyesa, incomprensible,
aquell
doll amb inesperat contacte...
El
mirall del sol s’havia esbocinat i les flors
Retrien
a la pols i a la roca amb bes de destrossa.
...
i per sempre un nou viure els esperava,
aquell
que record abraça com últim encontre.
Aquell
dia tot l’arbriu plorava com la pluja
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 25-3-15
.......SILENCIS
53.-
Deia sedentarisme en lloc de senderisme.
