.jpg)
No
m’ha fet nosa la gran mentida,
sempre
la he pensat companya
que
m’ajuda a sentir la veritat.
S’ajunten
i es separen,
es
destrien i es destrueixen,
es
consolen i s’abracen,
es
callen i s’esbombolen,
es
distreuen i s’afanen,
es
suporten i es destrossen,
s’anorreen
i s’exalten...
Amagades
en la realitat
hem
de destriar les seves venes
plenes
de sang que es mou amb fervor
amb
dos cors potents
on
podem trobar el dubte
per
que les dos, humils o superbes,
amb
mirar tranquil o esverat
sols
s’aplanen i costa un ciri
quan
la realitat palesa aflora
i
canta seves al·leluies i credos
i
neda oli sobre aigua
esclafant
tots els dubtes...
Sort
que la realitat és la realitat...
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15
..........SILENCIS
46.-
La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,
mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria
del silenci.
